Chourmo

El text següent el vaig penjar al meu anterior blog Solcs de lletres el 21 de novembre de 2007. Continuava parlant d'Izzo i de les darreres lectures d'aquells dies. Escric ara al mateix estudi de casa on ho feia aleshores, i reprodueixo íntegrament el text tot i introduir les següents precisions respecte a l'original:

1.- Les Goudes pot ser considerat un poblet però és un barri del districte 8è de Marsella. Al juliol de 2013 vaig tenir ocasió de veure Les Goudes des del vaixell amb el que navegàvem resseguint les calanques (un paisatge rocós fascinant, amb una mar blavíssima). A Marsella hi ha una expressió que és "Va te jeter aux Goudes", per enviar algú a un lloc situat a la fi del món, allunyat del centre de la ciutat i tranquil, llevat de l'estiu. 

2.- Al post que tot seguir reproduiré també esmentava el vers "La mer, la mer, toujours recommencée...", que és de "Le cimetière marin", de Paul Valery, però deia que Georges Brassens el cantava, quan realment el que feia servir Brassens a "Mourir pour des idées" -fent l'ullet a Valery, això sí- era "Et c'est la mort, la mort, toujours recommencée...".

Fetes aquestes correccions, aquest és el post de fa més de nou anys:

"Les Goudes (a la foto) és el poble proper a Marsella on viu Fabio Montale, el policia creat per Jean-Claude Izzo de qui ja us vaig parlar. Després de llegir El fantasma de Canterville, d'Oscar Wilde, en traducció d'Alexandre Ferré i editat per Aeditors, robo hores a la son i torno a Izzo per a llegir Chourmo, la segona novel·la de la seva trilogia marsellesa. Anit, en llegir que Fonfon (amic de Montale) havia preparat una anchoïade no vaig poder-me contenir i vaig fer-me un entrepà d'anxoves, olives negres (previ treure laboriosament el pinyol) i formatge sec de Maó (Mô, que diuen allà) ratllat. Quina delícia!

Així que durant uns dies (només puc llegir a estones curtes) tornaré a gaudir del món marsellès d'Izzo, de la seva lluita contra el racisme i la injustícia, dels seus plats, els seus vins, les seves músiques i la seva mar ("La mer, la mer, toujours recommencée..." que escrigué Valery i cantava Brassens). 

Per cert, tornant a Aeditors, l'editorial d'El Perelló, us diré que tot elogi és poc. A preus molt assequibles (8-9-10 €) i en format de butxaca però amb una presentació molt atractiva, estan publicant coses molt interessants: en un altre moment us parlaré de Faules mamíferes, del benicarlando ancorat als Alfacs Josep Igual.

Aeditors ha editat també el Manifest comunista, que com és sabut van escriure Marx i Engels el 1848. Rellegir-lo ara, quan quasi tothom renega del comunisme com diuen que Sant Pere renegà de Crist, em trasllada als anys de facultat en què la més que coneguda frase amb que comença el llibre revoltava tantes consciències: "Un fantasma travessa Europa, el fantasma del comunisme". Ara el llibre comparteix un racó de la taula des d'on escric amb El fantasma de Canterville. A aquest li va fer la vida impossible l'americana família Otis, al de Marx i Engels l'aliança que ja denunciaven els autors, les que vinguéren després i -sobre tot- els que van convertir un somni alliberador en un mal son opressiu."