ENCESA LITERÀRIA

Avui començo aquest nou blog per parlar, sobre tot, però no només, de lletres, de literatura. Lletres que s'amunteguen dins del cabàs de les emocions, i que t'empenyen a compartir amb els que et llegeixin el que penses, el que sents. Visitants que coneixes i visitants que hi faran cap casualment o -ho espero- seguint la recomanació d'algú. Fa gairebé set anys del meu darrer post en un blog literari, i el que hi havia en aquells solcs ha acabat al cabàs que arrossego, que anirà aprofitant poc a poc els avantatges que ofereix la tecnologia per presentar un aspecte que faci més acollidor el contingut.

L'amic Jaume Torrent, d'Edicions Cal·lígraf, m'ha fet arribar el número 2 d'ENCESA LITERÀRIA, la revista que editen a Figueres i que té una qualitat molt alta. Són cent cinquanta pàgines amb un important contingut literari, una gran part de les quals està dedicada a l'escriptora Maria Àngels Anglada, però on hi apareixen també Carles Riba, Kavafis, el violinista Jacques Stroumsa (supervivent d'Auschwitz), Giovanni Verga, els Beatles, David Bowie, Ferran Adrià, i se'ns parla del Quixot, de Miquel Pairolí...

És un plaer, en aquesta represa de la meva activitat bloguera, parlar-vos de la revista i animar-vos a llegir-la i també, com jo estic fent ara, a redescobrir o descobrir, si no n'havíeu llegit res, a l'autora d'El violí d'Auschwitz, de qui he recuperat Les Closes en una edició de Destino de 1981. Anglada era una escriptora absolutament mediterrània, amb una formació filològica molt sòlida i una estima intensa pel món clàssic, especialment hel·lènic.

A la revista es publica el seu poema En la mort de Josep Pla, un altre exemple de mediterraneïtat, que estava inclòs al recull Columnes d'hores i que té una estrofa que m'ha agradat especialment:


No et podrà retenir la terra avara
en el xic cementiri de Llofriu.
"A despit de la mort, ets nostre encara"*,
mentre llegeixin ulls romandràs viu.

Maria Àngels Anglada va morir el 1999. A despit de la mort l'escriptora també és nostra encara i continuarà viva mentre uns ulls llegeixin el que va escriure. Confio tornar a parlar d'ella en aquest blog que acaba de nàixer.


* El tercer vers, que l'autora va posar entre cometes, és del poema Distància del rossellonès Josep Sebastià Pons.